Espai equip

L’edadisme fa referència al manteniment d’estereotips o actituds prejudicioses cap a una persona únicament pel fet de ser gran (Butler, 1969; Palmore, 1990), encara que també es parla d’un edadisme positiu que, tot i menys comú, es planteja com no nociu per a la gent gran (Palmore, 1999). Palmore (1990), autor que ha escrit abundantment sobre l’edadisme, assenyala les característiques bàsiques dels estereotips que formen la base de l’edadisme.

D’acord amb aquest autor, algunes d’elles són:

1. L’estereotip proporciona una visió altament exagerada d’unes poques característiques.
2. Alguns estereotips són inventats o no tenen base real, i es valoren com raonables a causa de la seva relació amb algunes tendències de comportament que tenen alguna part de veritat.
3. En un estereotip negatiu, les característiques positives s’ometen o no són prou declarades.
4. Els estereotips no reflecteixen les tendències compartides per la majoria o altres característiques positives de les persones.
5. Els estereotips no proporcionen cap informació sobre la causa de les tendències que s’assenyalen.
6. Els estereotips no faciliten el canvi.
7. Els estereotips no faciliten l’observació de la variabilitat interindividual, sent això especialment important en el cas de la gent gran, ateses les àmplies diferències entre unes i altres persones grans.

L’edadisme ha estat assenyalat com la tercera gran forma de discriminació de la nostra societat, després del racisme i el sexisme (Butler, 1980; Stallar i altres, 2002).

Aquest tipus d’actituds és present en la societat occidental actual (Palmore, 2001), probablement fins i tot en major mesura que el sexisme i el racisme, encara que és molt més difícil de detectar (Levy i Manaji, 2002a), i poden ser mantingudes fins i tot en major mesura per les mateixes persones grans (González i altres, 1990), encara que hi ha estudis que indiquen el contrari (Molina, 2000).

Per tant, són necessaris esforços tant per part d’investigadors com de professionals dels serveis implicats en l’atenció a aquest col · lectiu per afrontar les conseqüències que el manteniment d’aquest tipus d’actituds planteja a la gent gran en particular, i a la societat en conjunt (de Mendonça i altres, 2003).

Algunes associacions, com ara l’Associació Americana de Psicologia, ja han inclòs com a part de la seva política d’actuació la importància d’intervenir sobre les actituds edadistes dels professionals que la componen, (APA, 2003).

La discriminació cap a les persones grans té tant un component cognitiu com un component conductual i un altre emocional. Els biaixos edadistes afavoreixen una descripció de la gent gran basada fonamentalment en trets negatius pel que pot fomentar la realització de pràctiques professionals discriminatòries (Montoro, 1998; Perdue i Gurtman, 1990). per tant, tota acció dirigida a reduir el seu impacte s’han de considerar aquest tres components si pretén ser eficaç.

A la següent taula, a la columna de l’esquerra, s’assenyalen alguns dels estereotips més habitualment destacats en la literatura, assenyalant-se en la columna de la dreta els fets reals que ocorren en la vellesa.